El 8 de setembre de 1930 s'inaugurava en unes dependències de la Casa de la Vall la primera Biblioteca Nacional.          La iniciativa de la creació d'una biblioteca a Andorra va sorgir de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, un fet que          cal emmarcar durant la emigració cap als països veïns que va patir el Principat durant les dues primeres dècades del segle.          Des de l'exili econòmic, els joves andorrans promovien activitats i iniciatives diferents que anaven encaminades a millorar les          condicions de vida, materials i espirituals del seu país enyorat.          Als articles del Butlletí de l'entitat promotora podem resseguir el procés de creació de la biblioteca: els escrits que reclamaven          reclamaven la necessitat d'una biblioteca, els agraïments a les persones i a les entitats que donaren els llibres, els actes de la          inauguració, les crides a la població perquè la utilitzés, etc.            (clikeu l'icona per visualitzar els articles)          La biblioteca es va instal·lar a l'anomenada sala dels passos perduts de la Casa de la Vall: "El Molt Il·lustre Consell de la          República cedí molt gustosament una de les millors Sales de que consta el Palau d'on celebren els històrics Consells de les          Valls. La sala està ornada de pintures murals antigues i de gran valor artístic doncs serà un marc molt escaient amb les obres          mestres dels millors escriptors en la que tot declamarà respecte i veneració a un lloc a on serà una font per tots els          habitants d'aquest modest país". (Butlletí de la Societat de residents a Barcelona, abril de 1930, pàg. 59).          A més d'acollir la biblioteca, en aquesta sala estudiaven els nens d'Andorra la Vella que anaven a l'escola francesa o s'hi          instal·laven els membres de la Comissió Codificadora del Dret Català, segons ens mostra una fotografia de l'any 1959          apareguda a la revista Andorra: Miscel·lània cultural.          La dotació del fons bibliogràfic va arribar des de diverses entitats, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, la          Il·lustració Catalana, el Sindicat de Metges de Catalunya, el Club Excursionista Montgrony i el Centre Excursionista de          Catalunya; i també de l'aportació de particulars, com els senyors Feliu Elies, M. Faura Sanç, J. Serra Vilaró i Manel Galilea.          Al capdavant d'aquella petita i entranyable biblioteca es va posar Bonaventura Armengol, el mestre Orelleta, mestre de          professió i, de ben segur, bibliotecari de vocació.